Breu del ple comarcal de juliol

Ahir va haver-hi el plenari del mes de juliol del consell comarcal del Vallès Occidental. Un ple marcat per les presses tot i haver estat avançat en horari per tal de no coincidir amb altres plenaris municipals.

Un ple molt tècnic entorn modificacions de crèdit, la necessitat d’aplicar un pla econòmic financer per tal d’assolir el compliment de la regla de la despesa en la liquidació de l’exercici de 2018, la desestimació de recursos sobre la modificació d’1/2019 de la Relació de Llocs de Treball, l’increment de retribucions del personal (que no polítics) i modificació de la plantilla.

El punt més rellevant per volum econòmic va ser el contracte de servei de transport escolar pels propers dos cursos el qual en l’anterior ple ja es va delegar les competències perquè els passos intermedis es realitzessin des de la comissió permanent per qüestions de temps i per tal de no convocar plenaris addicionals. Com a crítica afegir que si ve és cert que aquest contracte ha de quedar aprovat de cara a l’inici del curs escolar potser caldria haver-se iniciat abans o convocar plenaris addicionals sense cap problema i fins i tot sense que això suposés més indemnitzacions pels electes. Sobretot perquè tramitació de serveis amb presses i a corre-cuita generalment el que ens pot produir és una renovació sistemàtica, sense repensar ni valorar quines són les fórmules més adequades per gestionar serveis.

Es va ratificar en ple les adhesions ja fetes pel consell comarcal com són l’adhesió al manifest “Declaració Institucional del 28 de Juny de la Diputació de Barcelona. Dia per l’Alliberament de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals. Per uns municipis orgullosos dels seus colors” i l’adhesió al manifest “Pronunciament del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb motiu de dia internacional de les persones refugiades.” .

Finalment un punt que celebrem especialment perquè va més enllà de l’organització pròpia del consell és l’aprovació del protocol comarcal sobre violències masclistes a l’espai públic i contextos d’oci. Un protocol que de ben segur és un gran punt de partida per molts municipis que encara no s’han dotat d’aquesta eina i un repte a futur per a tots i totes ja que la millora i aplicació entre consistoris i entitats definirà totalment l’èxit, o no, d’aquest protocol. El podeu consultar en el següent enllaç.