Breu del ple comarcal de novembre

El passat ple es van aprovar els pressupostos del Consell comarcal per l’any vinent.

Des del grup de les CAV-CUP valorem que s’està fent un esforç en la bona direcció en l’àrea social i revertint algunes qüestions en l’àmbit laboral del consell. Parlem de l’augment de pressupost a beques menjador i pobresa energètica, per exemple, i la pujada de sous del salari mínim i la disminució de la temporalitat de la plantilla pròpia del consell.

No obstant això, creiem que cal seguir insistint, com ja hem valorat diverses vegades, que un dels perills als quals ens enfrontem des d’aquesta administració -però també des de totes en el seu conjunt- és que les polítiques socials esdevinguin pedaços i no un revulsiu social. Cal que s’avaluï quines possibilitats tenim com a societat si convertim tot aquest conjunt d’ajudes que es donen entre unes i altres administracions per oferir respostes més globals.

El mateix consell comarcal portava fa uns mesos a Daniel Raventós a parlar sota el marc de la jornada de “cap a un nou model de garantia de rendes” qui qüestionava la immensitat de milions d’euros que significa per les administracions la pròpia gestió d’ajudes condicionades. Potser ens toca remar – i de forma urgent- a tots i a totes per tal d’encaminar-nos cap a rendes garantides realment no condicionades, més que per motius ideològics, per donar una oportunitat a aquesta societat. I no es tracta que cada administració faci una aportació diferent, sinó que hi fem front de forma conjunta i coordinada.

Evidentment el consell comarcal té un paper concret de corretja de transmissió de generalitat de totes aquestes ajudes finalistes que condicionen en més d’un 90% el pressupost del consell comarcal, però precisament, formar part de la dinamització, ja no només de generar debat i discurs, sinó de la reorganització de com afrontem aquesta greu situació és el que pot definir en si mateix la continuïtat o no del consell com a òrgan polític.

Aquest pressupost acaba reflectint, de nou, que no hi ha voluntat d’aprofundir en l’estudi de la internalització de serveis que actualment estan contractats. Sabem que és complex i no depèn només del consell, però això no pot ser una excusa per dilatar els processos d’avaluació i seguir mantenint els serveis de forma externalitzada. Al final, cal recordar, que la responsabilitat és de cercar la millor fórmula per prestar els serveis (sense que això vulgui dir la més econòmica), i obviar la internalització de la gestió de serveis públics vol dir que aquesta feina s’està fent a mitges. Poden haver moltes motivacions i justificacions, però al final de mandat s’evidencia que com a mínim, s’ha desaprofitat l’oportunitat d’aprofundir en l’estudi de la internalització d’aquests serveis públics.

Per tot això el sentit del nostre vot va ser d”abstenció.

De la resta de punts cal destacar que el grup de l’Entesa va dur la moció d’adhesió a la carta de la FAPAC sobre el Decret del servei de menjadors escolars a Catalunya del passat mes de setembre. El nostre vot va ser favorable, però no el de la majoria de conselleres que avantposen la nova llei de contractació.

Legislar en genèric, en pro de la màxima transparència, sense avaluar sobre el terreny també és una manca de realisme de la que tots els ens locals haurien de defugir. Ens trobem amb un clar exemple en què es bufeteja aquells serveis que s’han gestionat des d’entitats socials i amb paper cohesionador com són les AMPES, per tal d’acabar traspassant-lo a ens supralocals que amb tota seguretat l’externalitzaran per grans lots a grans empreses. De fet il·lustra molt bé quin és el model que volen uns i el que volem d’altres.

I de fet, ens constata el que ja dèiem, no només s’ha desaprofitat l’oportunitat en l’estudi de la internalització de serveis públics, sinó que no hi ha voluntat.