Beques menjadors: Flotadors de mínims
Un any més ens trobem davant la gestió de les ajudes de menjadors al consell comarcal i de nou repetim la tònica dels darrers anys: partides més grans, més beneficiaris i més col·laboració dels ajuntaments per completar els ajuts.
L’augment de les partides pressupostàries per fer front a un major nombre de beques menjadors per a infants és sempre una notícia amb una banda positiva i una de negativa. La positiva és evident i és que a poc a poc anem cobrint més famílies que necessiten aquest suport i gràcies a la col·laboració de generalitat, consells comarcals i també dels ajuntaments es poden arribar a complementar les beques per tal que siguin ajuts complets. Però la vessant negativa també és evident: seguim necessitant-les.
L’augment de la dotació de les beques menjador no es produeix ni per un augment del preu del servei- que es manté regulat i congelat des de fa forces anys per part de la Generalitat- ni perquè s’hagin ampliat enormement els criteris econòmics que donen dret a l’ajut, sempre entorn dels llindars de pobresa a Catalunya. Sense aquestes ajudes la pobresa repercutiria sobre un nombre encara més gran d’infants, un sector especialment vulnerable. Amb elles tracem importants pedaços per garantir que els dinars de dilluns a divendres, no obstant aquest ajut no assegura que els infants escolaritzats gaudeixin d’una bona alimentació sostinguda en el temps, ja que hem de tenir present que gairebé la meitat de l’any no hi ha escola (entorn de 180 dies de 365).
És una evidència més de la precarietat econòmica en què viuen un gran nombre de famílies. És important doncs no quedar-nos aquí i anar més enllà per tal de tenir presents més qüestions per afrontar la problemàtica en la seva globalitat. Un recent article del Centre d’Estudis Demogràfics apunta que la situació econòmica de la família afecta directament en el rendiment escolar dels fills i per tant, ens recorda que garantir els ajuts econòmics bàsics és necessari, ja que són flotadors indispensables, però cal cercar mecanismes que vagin més enllà d’ajudes assistencials per tal de revertir una situació de pobresa que està esdevenint estructural.
La crisi econòmica lluny de marxar ha deixat famílies més precàries i això té conseqüències que cal combatre i pertoca al conjunt de les administracions posar solucions. Cap societat hauria de poder permetre’s avocar a milers de famílies a una crisi perpètua.
Anna Lara Llonch en nom del Grup comarcal de les CUP-CAV al consell comarcal del Vallès Occidental.