Després dels 30 anys: Cap a on va la comarca?
La setmana passada es celebrava l’acte institucional del trentè aniversari d’existència del consell comarcal. Arribem als 30 anys del consell comarcal amb una crisi existencial profunda que ningú vol evidenciar. Al llarg d’aquestes tres dècades tindrem anecdotari positiu per donar i vendre i agraïments de tota mena, però també tenim un excés d’episodis grisos que no podem obviar en el marc de les celebracions. Etapes que s’ha treballat per tapar, però no prou per revertir.
Des de les CAV hem recalcat durant molts anys que tot i ser una bona eina teòrica la posada a la pràctica del nostre consell comarcal no aprova. Dotat de competències per la Generalitat que si bé són limitades i condicionades pel pressupost podrien exprimir-se i anar més enllà dels serveis, podria posar-se en marxa grans temes de debat a la comarca.
Veiem com en aquest mandat s’ha fet intents en tractar-se temes estratègics com la pobresa i els vallesos, però sota lògiques equivocades al nostre parer, ja que no han comptat amb el debat real i profund dels municipis i el plenari. El consell comarcal ha aprovat un salari mínim comarcal i ha fet jornades sobre la situació econòmica i possibles apostes, però amb mesures preses prèviament i amb un projecte ja dictat pel govern. De la mateixa manera que es va convocar un consell d’alcaldes per analitzar un projecte dels vallesos en què públicament es descartava cap mena de fusió i limitava la cooperació dels vallesos a eixos concrets. Són debats simulats en fals que en alguns casos s’han produït per bloquejar les veritables discussions i no entrar a reflexions que poguessin aportar canvis més profunds. Potser, perquè la profunditat en alguns d’aquests debats podria arribar a qüestionar la pròpia existència dels consells comarcals tal com els coneixem avui.
Des de les CAV creiem que si els consells han de ser – només- el braç executor de la Generalitat, desplegant les seves polítiques i amb els seus recursos, potser no tenen sentit com a institució i menys amb un òrgan polític. Si en aquests 30 haguéssim acceptat un debat serè i real, sense pors a canvis, avui podríem ser davant d’institucions fortes i compromeses al territori i que poguessin donar-s’hi polítiques transformadores de debò.
Als pròxims governs els pertocarà demostrar si s’ha sortit de la zona fosca que durant tants anys ha acompanyat el nostre consell comarcal- sota l’ombra de la corrupció, les irregularitats i del clientelisme- i esdevé un veritable pol de debat que conformi un Vallès potent i en multipliqui les sinergies. Sense aquesta idea no arribarem a ser un ens que treballi per maximitzar el potencial de la comarca i la gent que hi viu. Si volem un consell comarcal que arribi als 40 anys tenint sentit i no com a mer gestor del qual demana la Generalitat cal avançar aquest mateix any posant un projecte a debat amb un calendari -clar i compartit- sobre la taula.